ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT NARCÍS

Aquest Blog vol ser una eina de participació i informació amb tots els veïns del barri.
També,perquè més enllà dels seus límits, tots els ciutadans de Girona sàpiguen quines son les nostres inquietuds, els nostres problemes i el que fem.
En definitiva volem que sigui un espai de convivència.
---------------------------------------------------------------

FESTA MAJOR 2013

dissabte, 5 de setembre de 2009

PASSEJANT PEL BARRI: EL TRIANGLE... I NO D'OR PRECISSAMENT !


Al final del carrer Santander -Sant Narcís- confluint amb el carrer Oviedo, hi ha una mena de placeta en forma de triangle que aplega, en el poc espai que ocupa, una deixadesa i una brutícia espectacular. Una de les tres peces metàl·liques que un mal dia i van plantificar està  pràcticament arrencada del terra (veure foto esquerra), la peça del mig va per camí per estar-ho aviat i la de la dreta (aquestes dues surten a la foto de sota), encara aguanta.
El terra d'aquesta part de la placeta és d'una repugnància extrema (també es pot apreciar a la foto).
Aquest és un espai de pas de molta gent. Està clar, només de pas, aturar-s'hi seria una temeritat i ves a saber sinó fora també un atemptat contra la salut. I a sobre està marcat com ún camí segur per els nens i nenes que van a l'escola!. Les persones d'una oficina que hi surten a fer el cigarro, farien bé de no atemptar doblement contra la seva salut.
Aquest indret és un clar exemple de la sensibilitat zero dels que, en teoria, vetllen per la neteja i la higiene de la nostra ciutat. Perquè aquest racó, també 
és Girona, o no?

divendres, 4 de setembre de 2009

MOLVILITAT A CIUTAT

Plaça Marquès de Camps - Girona


MOVILITAT A CIUTAT

Avui he anat a fer encàrrecs a la Plaça Marquès de Camps. Anava amb el temps just i OH SORPRESA!, la plaça està en obres i els "lliga-bicis" no hi eren. No he sabut trobar-ne cap d'alternatiu prou aprop per no fer tard al lloc on anava (què collons, no n'hi havia cap!). He lligat la bici a una farola del carrer perpendicular a Sta. Clara on hi ha el Forn St. Daniel (nom?) i quan he tornat he trobat un Full informatiu d'un agent cívic en el qual m'informen (QUE NO MULTEN, JA HO SÉ, ALCALDESSA...) que he infringit dues ordenances: la de circulació i la de convivència. I a partir d'aquí, què?. Doncs bé, com a teòric i retòric, crec que la de circulació, ho dubto perquè la bici estava parada. La de convivència, s’accepta, encara que jo convisc molt bé amb les minories (i les majories). Continuant, com a ciutadà reclamo un servei alternatiu a un que estava localitzat en un lloc neuràlgic on sempre ha existit i una certa permissivitat si aquest no existeix (perquè intueixo que el que ara són avisos, ben aviat seran multes). Però vaig més enllà. Com a poeta, reclamo el dret estètic de lligar una bici a una farola en una ciutat com Girona. De debò, Sra. Pagans. Oi que dieu, els polítics, que es necessita tant la poesia a la nostra societat actual, bla, bla, bla, doncs m’ofereixo voluntari per omplir de poesia els blocs dels vostres agents cívics. Així, farien papers per informar de la música ambient què surt dels altaveus asèptics dels comerciants i que tornessin els músics al carrer, també per multar la manca d’espais on programar dinàmicament espectacles variats i que tornin, com a mínim, els bars “de ni me miris, ni me toquis”, i així anar fent... Tinc una programació didàctica per “educar” els agents cívics. Però tranquil·la, que no contempla que  s’omplin les faroles de bicis perquè la poesia, ja ho sabem tots, és minoritària.


Jordi Fornos Gómez, és veí de Sant Narcís

BUFFFF!!!! Acabo d'arribar de vacances...

Buffff!!!! Acabo d’arribar de vacances amb unes ganes increïbles de retrobar-me amb la gent amb la que habitualment la fem petar ..en Pere, la Montse , en Martí, en Miquel ....., i molts altres, i quina es la nostra sorpresa?  Doncs que almenys a tres veïns, alguns d’aquesta colla , els havien entrat a robar a casa seva, i el més fort es que ells hi eren a dins, dormint!!!!
No sé què està passant... tinc 53 anys i visc a Sant Narcís de tota la vida. Hi  vaig néixer, m’hi vaig casar, hi he tingut els fills i ara el net, però aquesta sensació d’inseguretat no l’havia tingut  mai. Que jo recordi, ni a la època dels “mau mau” -ho recordeu?..- teníem por. Fixeu-vos que he dit sensació , no inseguretat a seques, dons els que hi entenen diuen que només es sensació. Que sabran els que hi entenen si no viuen en el nostre estimat barri?
Dons mireu, senyors o millor dit senyores que hi enteneu: jo tinc por per mi i per totes les persones grans que els estiren les bosses o les carteres, tinc por de que em trenquin el vidre del cotxe, de que em robin la moto, o la bicicleta, tinc por de que m’entrin a casa amb la porta tancada i jo hi sigui dins, que jo passegi el gos “ben lligat, havent pagat els impostos i recollint les caques”, i que passi pel davant de joves venent droga a la llum del dia, vigilant que no em vinguin per l’esquena. Doncs si, senyores que hi enteneu, tenim por !!, estem preocupats!!, i una mica desencisats del vostre comportament. Com podeu dir amb tota la cara, sensació d’inseguretat!! Parleu amb tots aquest veïns que els hi han robat a casa, els cotxes, les bicicletes, las carteres , les bosses... a veure què senten ells, si es sensació o una gran inseguretat!!
Desitjo de tot cor que aquesta gent que hi entenen tant de seguretat els hi hagin  anat molt bé les vacances, i,  com diu el meu amic Lluís Gil, vinguin amb les piles ben carregades, doncs al  nostre estimat barri hi ha molta feina a fer. Amb aquest escrit espero haver demostrat que no es una sensació.
Son fets, i ben demostrats !!!

Carme Castel
Veïna de Sant Narcís

dijous, 3 de setembre de 2009

PASSEJANT PEL BARRI... "UN ESPAI DEPRIMENT"

Fa uns dies, i per raons que de moment no venen al cas, m'he passat unes bones (?) estones als voltants de la zona de jocs (?) infantils que hi ha entre l'Avinguda Sant Narcís i el carrer Tarragona. Una plaçeta francament depriment: terra de grava, escassa i mig pols, envoltada de cotxes aparcats que l'envaeixen en part, uns bancs vells, reaprofitats d'algun altra lloc, els arbusts que la separen de la carretera, l'Avinguda, esquifits, malalts, trencats, absents a trossos, plens de les fulles que els til·lers, assedegats, llencen per sobreviure, i la inevitable bateria de contenidors. Costa d'imaginar que cap mare o pare, amb dos dits, què amb dos!, amb un dit de seny, li passi pel cap portar-hi els seus fills.
Com podem tenir espais en aquest estat en un barri amb més de 13.000 habitants. No és cosa d'avui, fa molt temps que aquest indret està en aquest estat. Cert que el comportament d'alguns ciutadans, veïns o no, deixa molt que desitjar i no contribueix a tenir-lo en bon estat -ampolles de plàstic, papers, llaunes...- però qui té els mitjans -i els diners dels impostos que paguem- és a dir l'ajuntament, té la obligació de mantenir-ho net, en bon estat i ordenat, com té nets, en bon estat i ordenats altres espais de la ciutat. Una altra cosa és veure que es pot fer per sensibilitzar la població perquè es tingui cura d'allò que és comú, de tots... La brutícia genera brutícia i la deixadesa mina la moral i la il·lusió.
I, sobretot, valdria la pena trencar-se un xic el cap en pensar en espais imaginatius, atractius i adequats. No n'hi ha prou amb arribar, fer quatre forats a terra i plantar-hi un gronxador, un cavallet i una estructura metàl·lica, i apa... anar marxant.
Avui -ja fa dies- aquest espai era -és- francament depriment. Sort que m'ha agafat amb la farmàcia a prop i
-sempre ho sentit dir-, val més el remei que l'enfermetat.