SANT NARCÍS, "ESTIUS AL CLAUSTRE": JO SÉ...AMOR PARTICULAR...LA MER...LA NUIT...EXODUS...,set cançons més I UNA JAMM...
Avui ha estat, gairebé en la seva totalitat, un dia pèsim... un d'aquells dies en què, podent triar, no m'hauria llevat.
De bon matí, tornant de comprar el pa, el carnisser del carrer, el del somriure afectuós i tracte sempre correcte, ha contestat al meu "bon dia" intrascendent amb un "serà per tú" sec que m'ha fet alçar el cap...m'he aturat i hem parlat ... Està indignat amb les obres del carrer ( unes darrera les altres i sense ni saber el perquè de cap) i preocupat pel negoci ( no n'hi ha per menys, sinó és la crisi, seran les obres i sinó els nous "equipaments" comecials de la ciutat ...)
M'he adonat que la gran màquina que desde fa setmanes romania parada a mig camí de l'escola ( ara ja feia dies que no passava per aquest costat) l'han traslladada i ja funciona a escassos sis metres de la façana dels veïns... vist desde sota les vies ( expressió que aviat (?) deixarem d'utilitzar a Girona ) tantes politges i torres de ferro fan mitja basarda i encongeixen el cor!!! ( no puc ni imaginar els sentiments dels que hi viuen al davant )
El soroll, el brunzir continuat de tantes màquines se'm posa a dins i em continua rebregant el cor pensant com resistirem els propers deu anys en aquestes condicions...el pas dels camions, les cares llarges dels veïns, les tanques lletges i els passos estrets en un espai que fins fa poc era ample, espaiós i lluminós, m'han gravat a la cara el posat seriós que ja no m'ha deixat en tot el dia.
Un dia de feina calurós no ajuda a esvaïr els maldecaps ni els mals esperits...
A la tarda, sense ni passar per casa, m'obligo a acostar-me al Centre Cívic. Ha estat una sort. Deu cançons i dos "bisos" que han aconseguit calmar la fera en què sóc conscient que cada dia es converteix el meu cos. Tanta tensió, tanta agressió externa als ulls, les oïdes, al cor... no ens pot fer cap bé!!
Gràcies Laura i Maria ( i tots els que us han acompanyat , Joana, Carles...) no m'he pogut estar de felicitar-vos allà mateix perque el cos m'ho demanava!! i escoltant la darrera cançó he sabut que escriuria aquestes ratlles... Veure, sentir la vostra passió cantant i tocant m'ha emocionat!! mirant la resta dels espectadors em penso que més d'un estava com jo!!!
Per acabar d'endolcir el dia una altre sorpresa agradable, en el marc de la darrera audició de les Jamm Sessions del curs i amb la Plaça Assumpció com a escenari immillorable. Avui les jamm han tancat el cercle perfecte - i cal felicitar als promotors- , en Miquel Gil Portella ha fet el seu primer concert com a bateria de la banda ... un altre moment en què he dubtat entre riure o plorar, en ambdós casos -que és el que ha passat- per a alliberament de l'alegria que poques vegades ens donem motius per exterioritzar-la.
Estic tranquil i content, i ara mateix recordant el què hem escoltat avui a Sant Narcís sé que , per damunt de tant sorolls de màquines i d'obres, d'alguna manera els veïns ens fem escoltar... potser no per tothom!! però sí per aquells que encara ens emocionem, sigui davant de les grans destrosses i nyaps, com dels breus instants de creativitat transformadora!!!
VISCA SANT NARCÍS, VISC A SANT NARCÍS!
De bon matí, tornant de comprar el pa, el carnisser del carrer, el del somriure afectuós i tracte sempre correcte, ha contestat al meu "bon dia" intrascendent amb un "serà per tú" sec que m'ha fet alçar el cap...m'he aturat i hem parlat ... Està indignat amb les obres del carrer ( unes darrera les altres i sense ni saber el perquè de cap) i preocupat pel negoci ( no n'hi ha per menys, sinó és la crisi, seran les obres i sinó els nous "equipaments" comecials de la ciutat ...)
M'he adonat que la gran màquina que desde fa setmanes romania parada a mig camí de l'escola ( ara ja feia dies que no passava per aquest costat) l'han traslladada i ja funciona a escassos sis metres de la façana dels veïns... vist desde sota les vies ( expressió que aviat (?) deixarem d'utilitzar a Girona ) tantes politges i torres de ferro fan mitja basarda i encongeixen el cor!!! ( no puc ni imaginar els sentiments dels que hi viuen al davant )
El soroll, el brunzir continuat de tantes màquines se'm posa a dins i em continua rebregant el cor pensant com resistirem els propers deu anys en aquestes condicions...el pas dels camions, les cares llarges dels veïns, les tanques lletges i els passos estrets en un espai que fins fa poc era ample, espaiós i lluminós, m'han gravat a la cara el posat seriós que ja no m'ha deixat en tot el dia.
Un dia de feina calurós no ajuda a esvaïr els maldecaps ni els mals esperits...
A la tarda, sense ni passar per casa, m'obligo a acostar-me al Centre Cívic. Ha estat una sort. Deu cançons i dos "bisos" que han aconseguit calmar la fera en què sóc conscient que cada dia es converteix el meu cos. Tanta tensió, tanta agressió externa als ulls, les oïdes, al cor... no ens pot fer cap bé!!
Gràcies Laura i Maria ( i tots els que us han acompanyat , Joana, Carles...) no m'he pogut estar de felicitar-vos allà mateix perque el cos m'ho demanava!! i escoltant la darrera cançó he sabut que escriuria aquestes ratlles... Veure, sentir la vostra passió cantant i tocant m'ha emocionat!! mirant la resta dels espectadors em penso que més d'un estava com jo!!!
Per acabar d'endolcir el dia una altre sorpresa agradable, en el marc de la darrera audició de les Jamm Sessions del curs i amb la Plaça Assumpció com a escenari immillorable. Avui les jamm han tancat el cercle perfecte - i cal felicitar als promotors- , en Miquel Gil Portella ha fet el seu primer concert com a bateria de la banda ... un altre moment en què he dubtat entre riure o plorar, en ambdós casos -que és el que ha passat- per a alliberament de l'alegria que poques vegades ens donem motius per exterioritzar-la.
Estic tranquil i content, i ara mateix recordant el què hem escoltat avui a Sant Narcís sé que , per damunt de tant sorolls de màquines i d'obres, d'alguna manera els veïns ens fem escoltar... potser no per tothom!! però sí per aquells que encara ens emocionem, sigui davant de les grans destrosses i nyaps, com dels breus instants de creativitat transformadora!!!
VISCA SANT NARCÍS, VISC A SANT NARCÍS!
Marti Carreras, veí de Sant Narcís
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada