Hem rebut aquesta carta d'un veí o veïna, que ens ha fet especialment contents, i que agraïm de debò.
Escoltant el concert de La Principal de La Bisbal
Tenim sort de tenir la junta i una comissió de festes, que amb el pas del temps ja no són només companys per fer una tasca pel barri sinó que han acabat essent amics i aprofiten aquesta amistat cada vegada que es veuen (que són moltes) per pensar i desenvolupar noves idees que engresquin cada vegada més veïns. Tant és així que ara hi ha un gran nombre de col·laboradors (gent de la patuleia i de l’esplai entre d’altres) amb qui poden comptar cada vegada que en pensen una de nova.
Totes aquestes persones que formen la junta i el grup de col·laboradors no gaudeixen la festa igual que nosaltres, ells PATEIXEN LA FESTA
La pateixen MOLT ABANS
Traient-se hores d’estar amb la família:
-per fer la feina de buscar i contractar els conjunts i tots els grups que a nosaltres ens animaran i ens distrauran;
-per mirar on comprar tot el material del bar allà on estigui més bé de preu (que la casa és pobra) i sobretot calcular que no sobri però que tampoc falti de res que si no la parròquia es queixa.
La pateixen ABANS
Traient-se dies de les pròpies vacances:
-per poder muntar la paradeta
-preparant la sala de lectura perquè serveixi de rebost, posant rètols de què és cada cosa perquè tots els que hi participen les puguin trobar
-carregant caixes de refrescos i el que és més feixuc, els barrils de cervesa, que els deixa desronyonats
-calculant la quantitat de pa i de vianda que es necessitarà per cada dia
-omplint les neveres perquè tot estigui fresc
-alguns fent coques a casa per poder-les oferir després
La pateixen DURANT
Traient-se hores de gaudiment de la festa com la resta de veïns:
-darrere la barra amb un somriure per servir-nos a nosaltres
-preparant el pa amb tomata i les botifarres
-carregant taules i cadires perquè puguem menjar a gust i quan acabem tornar-les a treure i netejar perquè puguem ballar sense entrebancs
-a les tres de la matinada, quan tots marxem perquè estem cansats de ballar, ells es queden a recollir, netegen, tornen a carregar neveres, etc. Tant poden ser les quatre com les cinc, fins que no està tot a punt no se’n van a casa a dormir; què dic dormir, descansar una mica si és que poden, que a les vuit del matí ja hi tornen a ser perquè comencen les activitats matineres i ells hi han de ser per coordinar i controlar que tot vagi bé.
I així cada dia de la festa que nosaltres gaudim
I la pateixen DESPRÉS
Quan per tots nosaltres la festa s’ha acabat:
-per ells queda el més pesat: recollir la barra i tot el que s’ha muntat a fora a les voltes
-posar en caixes tovallons, plats, coberts i gots que han sobrat, que així ho podran aprofitar per alguna altra activitat
-rentar els estris que s’han fet servir durant els quatre dies i guardar-los, tot ben posat en caixes numerades i amb una llista del que hi ha a cada caixa
-netejar la sala de lectura i tornar-la a deixar tal com estava abans, que ni es noti el pas de tanta activitat.
Veient l’esforç i dedicació de tot aquest grup de persones que només pensen en el barri i que treballen pel barri (sense cobrar ni un duro) em sap greu haver sentit frases com aquesta:
NO N’ENCERTEN NI UNA!
És trist que hi hagi persones que sempre hagin de criticar i que, davant d’allò que no els agrada, siguin incapaces de fer suggeriments positius, de donar idees noves i constructives, que les negatives no porten en lloc.
Des que aquesta junta funciona s’estan fent moltes coses que abans no es feien i que fan que cada vegada hi hagi més gent que se senti identificada amb el barri, ja sigui per la gran quantitat d’activitats que es fan al centre cívic, o bé per totes les coses que organitza l’associació de veïns, com són les quines de Nadal, la celebració de l’any nou a la plaça, el Carnestoltes al febrer, la festa major al juny, la sopa de pedra a la tardor, els jocs de taula, els jocs de carrer i el bèlit, alguns cap de setmana de tardor, hivern i primavera i el Sodejamm, cada tercer divendres de mes des de fa cinc anys.
A més, també treballen:
- per tenir informació sobre el TAV i poder-la explicar;
- per recuperar els aparcaments gratuïts, que aquestes obres ens han tret
- en el pla d’educació i convivència
- en buscar solucions als problemes que nosaltres els exposem
- en intentar integrar a l’A.V. les persones d’altres països que viuen al barri
- en cultura, la revista “el Despertador”, el club de lectura, el teatre...
Per tot això que he explicat i per moltes més que de segur que feu, no em queda més que felicitar-vos.
GRÀCIES JUNTA DE LA A.V. PER LA VOSTRA DEDICACIÓ
VISCA EL BARRI DE SANT NARCÍS
I VISCA LA SEVA JUNTA
No m’agradaria acabar sense fer una última reflexió
Totes aquestes activitats s’entén que les poden fer gràcies entre d’altres coses a les quotes que paguem els associats però si al barri som més o menys unes 3.250 famílies i les que paguem som 350 contant molt alt.
ON ÉS L’APORTACIÓ DE LES ALTRES 3000 FAMÍLIES?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada