DES DEL "CALE" DE LA "INUNDA"

Meravellat per l'espectacularitat  de l'obra de la 'futuríssima'  estació intermodal de Girona, no deixo de pensar ( ni comentar)  en la indecència que representa el milionari dispendi que tenen aquestes obres en l'inici de la crisi més dura que ens tocarà viure. (A qui tingui la intenció de rebatre el mot 'inici', que repassi primer l'historial rigorós i encertat de les seves fonts si són els qui ja fa un any veien 'brots verds' en la nostra economia).  Cada pas en aquesta magnífica sala haurà estat subvencionat per les retallades dels nostres sous, el tancament dels nostres negocis o la pujada dels nostres impostos.

 

Envoltat per tantes personalitats del món polític i econòmic estatals, nacionals i gironins, no deixo de sorprendre'm de com la nostra existència està en mans d'un personal que pot dir tantes no-veritats sense deixar de mirar-se als ulls ni de no tenir en compte als milers de persones que, uns metres més amunt, no entenem que parlin de futur si fa dos anys que no volen parlar del present que ens preocupa.

(És veritat, avui s'ha parlat del tren convencional i del pas elevat... s'ha parlat de licitacions i dates de començament de projectes... però han estat els mateixos que, sense cap vergonya, ens demanen paciència en les obres de l'NII i l'AP7!).

Entre els parlaments del conseller Nadal, l'alcaldessa Pagans i el ministre Blanco trobo a faltar algú que parli en nom  dels ciutadans. Ho sento, però cap d'ells fa temps que representa als veïns que a tantes ciutats i fa tant de temps som, els que amb el nostre silenci i patiments, permetem el pas del futur per damunt nostre. De res ens valen les ironies (sobre la informació i la crítica) del regidor que ens hauria  de defensar dels despropòsits i prepotències d'ADIF ni la bonhomia de l'alcaldessa que hauria  de vetllar pels interessos dels seus ciutadans, ni les demagògies dels que es volen creure que en algun futur és possible que les nostres condicions de vida millorin d'alguna manera (serà, en tot cas, en una proporció des-proporcional al que milloraran les seves butxaques!)...  Perquè cap d'ells ens ha tingut mai el més mínim respecte i confiança que ara ens exigeixen en nom del progrés de la ciutat que ens oblida en un racó.
 
Continuen sense explicar-nos quan i com millorarà el tren que nosaltres prenem cada dia (ells en diuen el 'convencional'). No parlen mai del  nou túnel des de superfície, ni d'una nova tuneladora... ni de quant de temps serà 'provisional' l'estació actual, ni quan totalment operativa la que avui visitem... Potser per a ells deu o quinze anys no són res ( ja els passa als que pretenen passar a la història recordats per algun esdeveniment...) però per a la resta, ens és una vida (la única que tenim)... un preu un xic alt per prendre-se'l a la lleugera, no? 

Ara la moda és parlar del tramvia, un nou projecte, un nou reclam, una nova mitja-veritat,  que no ens respon els retards, incompliments  ni la poca inversió que ha patit la nostra relació amb el territori. La nostra! La dels que, un dia o un altre, decidirem que, si nosaltres  paguem, nosaltres haurem de poder decidir  com ens els gastem! (La democràcia, senyors, mal els pesi també és això: a més de votar, corresponsabilitat!).



Martí Carreras. President de l'A.V. de Sant Narcís


Font: ara.girona.cat (29-09-2010)