ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT NARCÍS

Aquest Blog vol ser una eina de participació i informació amb tots els veïns del barri.
També,perquè més enllà dels seus límits, tots els ciutadans de Girona sàpiguen quines son les nostres inquietuds, els nostres problemes i el que fem.
En definitiva volem que sigui un espai de convivència.
---------------------------------------------------------------

FESTA MAJOR 2013

dijous, 1 de juliol de 2010

S'HA AC ABAT LA FESTA MAJOR DEL BARRI DE SANT NARCÍS

Hem rebut aquesta carta d'un veí o veïna, que ens ha fet especialment contents, i que agraïm de debò. 

Escoltant el concert de La Principal de La Bisbal

QUINA FESTA! hi ha hagut de tot, marxa popular, teatre, matinades amb cercavila, concurs infantil de dibuix, exposició de plantes i flors, espectacle de màgia, sardanes, campionat de bèlit, premi de narrativa, missa de festa major, espectacle infantil, havaneres, vermut concert, a part dels balls de divendres, dissabte, diumenge i dilluns; la botifarrada popular del divendres, l’arrossada del diumenge, entre moltes d’altres activitats que segur que m’oblido d’anomenar. 

Tenim sort de tenir la junta i una comissió de festes, que amb el pas del temps ja no són només companys per fer una tasca pel barri sinó que han acabat essent amics i aprofiten aquesta amistat cada vegada que es veuen (que són moltes) per pensar i desenvolupar noves idees que engresquin cada vegada més veïns. Tant és així que ara hi ha un gran nombre de col·laboradors (gent de la patuleia i de l’esplai entre d’altres) amb qui poden comptar cada vegada que en pensen una de nova. 

Totes aquestes persones que formen la junta i el grup de col·laboradors no gaudeixen la festa igual que nosaltres, ells PATEIXEN LA FESTA 

La pateixen MOLT ABANS 
Traient-se hores d’estar amb la família: 
-per fer la feina de buscar i contractar els conjunts i tots els grups que a nosaltres ens animaran i ens distrauran; 
-per mirar on comprar tot el material del bar allà on estigui més bé de preu (que la casa és pobra) i sobretot calcular que no sobri però que tampoc falti de res que si no la parròquia es queixa. 

La pateixen ABANS 
Traient-se dies de les pròpies vacances: 
-per poder muntar la paradeta 
-preparant la sala de lectura perquè serveixi de rebost, posant rètols de què és cada cosa perquè tots els que hi participen les puguin trobar 
-carregant caixes de refrescos i el que és més feixuc, els barrils de cervesa, que els deixa desronyonats 
-calculant la quantitat de pa i de vianda que es necessitarà per cada dia 
-omplint les neveres perquè tot estigui fresc 
-alguns fent coques a casa per poder-les oferir després 

La pateixen DURANT 
Traient-se hores de gaudiment de la festa com la resta de veïns: 
-darrere la barra amb un somriure per servir-nos a nosaltres 
-preparant el pa amb tomata i les botifarres 
-carregant taules i cadires perquè puguem menjar a gust i quan acabem tornar-les a treure i netejar perquè puguem ballar sense entrebancs 
-a les tres de la matinada, quan tots marxem perquè estem cansats de ballar, ells es queden a recollir, netegen, tornen a carregar neveres, etc. Tant poden ser les quatre com les cinc, fins que no està tot a punt no se’n van a casa a dormir; què dic dormir, descansar una mica si és que poden, que a les vuit del matí ja hi tornen a ser perquè comencen les activitats matineres i ells hi han de ser per coordinar i controlar que tot vagi bé. 
I així cada dia de la festa que nosaltres gaudim 

I la pateixen DESPRÉS 
Quan per tots nosaltres la festa s’ha acabat: 
-per ells queda el més pesat: recollir la barra i tot el que s’ha muntat a fora a les voltes 
-posar en caixes tovallons, plats, coberts i gots que han sobrat, que així ho podran aprofitar per alguna altra activitat 
-rentar els estris que s’han fet servir durant els quatre dies i guardar-los, tot ben posat en caixes numerades i amb una llista del que hi ha a cada caixa 
-netejar la sala de lectura i tornar-la a deixar tal com estava abans, que ni es noti el pas de tanta activitat. 
Veient l’esforç i dedicació de tot aquest grup de persones que només pensen en el barri i que treballen pel barri (sense cobrar ni un duro) em sap greu haver sentit frases com aquesta: 
NO N’ENCERTEN NI UNA! 
És trist que hi hagi persones que sempre hagin de criticar i que, davant d’allò que no els agrada, siguin incapaces de fer suggeriments positius, de donar idees noves i constructives, que les negatives no porten en lloc. 
Des que aquesta junta funciona s’estan fent moltes coses que abans no es feien i que fan que cada vegada hi hagi més gent que se senti identificada amb el barri, ja sigui per la gran quantitat d’activitats que es fan al centre cívic, o bé per totes les coses que organitza l’associació de veïns, com són les quines de Nadal, la celebració de l’any nou a la plaça, el Carnestoltes al febrer, la festa major al juny, la sopa de pedra a la tardor, els jocs de taula, els jocs de carrer i el bèlit, alguns cap de setmana de tardor, hivern i primavera i el Sodejamm, cada tercer divendres de mes des de fa cinc anys. 
A més, també treballen: 
- per tenir informació sobre el TAV i poder-la explicar; 
- per recuperar els aparcaments gratuïts, que aquestes obres ens han tret 
- en el pla d’educació i convivència 
- en buscar solucions als problemes que nosaltres els exposem 
- en intentar integrar a l’A.V. les persones d’altres països que viuen al barri 
- en cultura, la revista “el Despertador”, el club de lectura, el teatre... 
Per tot això que he explicat i per moltes més que de segur que feu, no em queda més que felicitar-vos. 
GRÀCIES JUNTA DE LA A.V. PER LA VOSTRA DEDICACIÓ 
VISCA EL BARRI DE SANT NARCÍS 
I VISCA LA SEVA JUNTA 

No m’agradaria acabar sense fer una última reflexió 
Totes aquestes activitats s’entén que les poden fer gràcies entre d’altres coses a les quotes que paguem els associats però si al barri som més o menys unes 3.250 famílies i les que paguem som 350 contant molt alt.

ON ÉS L’APORTACIÓ DE LES ALTRES 3000 FAMÍLIES? 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada