ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT NARCÍS

Aquest Blog vol ser una eina de participació i informació amb tots els veïns del barri.
També,perquè més enllà dels seus límits, tots els ciutadans de Girona sàpiguen quines son les nostres inquietuds, els nostres problemes i el que fem.
En definitiva volem que sigui un espai de convivència.
---------------------------------------------------------------

FESTA MAJOR 2013

dijous, 3 de setembre de 2009

PASSEJANT PEL BARRI... "UN ESPAI DEPRIMENT"

Fa uns dies, i per raons que de moment no venen al cas, m'he passat unes bones (?) estones als voltants de la zona de jocs (?) infantils que hi ha entre l'Avinguda Sant Narcís i el carrer Tarragona. Una plaçeta francament depriment: terra de grava, escassa i mig pols, envoltada de cotxes aparcats que l'envaeixen en part, uns bancs vells, reaprofitats d'algun altra lloc, els arbusts que la separen de la carretera, l'Avinguda, esquifits, malalts, trencats, absents a trossos, plens de les fulles que els til·lers, assedegats, llencen per sobreviure, i la inevitable bateria de contenidors. Costa d'imaginar que cap mare o pare, amb dos dits, què amb dos!, amb un dit de seny, li passi pel cap portar-hi els seus fills.
Com podem tenir espais en aquest estat en un barri amb més de 13.000 habitants. No és cosa d'avui, fa molt temps que aquest indret està en aquest estat. Cert que el comportament d'alguns ciutadans, veïns o no, deixa molt que desitjar i no contribueix a tenir-lo en bon estat -ampolles de plàstic, papers, llaunes...- però qui té els mitjans -i els diners dels impostos que paguem- és a dir l'ajuntament, té la obligació de mantenir-ho net, en bon estat i ordenat, com té nets, en bon estat i ordenats altres espais de la ciutat. Una altra cosa és veure que es pot fer per sensibilitzar la població perquè es tingui cura d'allò que és comú, de tots... La brutícia genera brutícia i la deixadesa mina la moral i la il·lusió.
I, sobretot, valdria la pena trencar-se un xic el cap en pensar en espais imaginatius, atractius i adequats. No n'hi ha prou amb arribar, fer quatre forats a terra i plantar-hi un gronxador, un cavallet i una estructura metàl·lica, i apa... anar marxant.
Avui -ja fa dies- aquest espai era -és- francament depriment. Sort que m'ha agafat amb la farmàcia a prop i
-sempre ho sentit dir-, val més el remei que l'enfermetat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada