La setmana passada vam viure una de les situacions que més il.lusió fa a qualsevol que participa activament en alguna entitat o associació, organitzar un acte informatiu i tenir una sala plena de gent disposada a escoltar.
La de la setmana passada va ser per explicar als veïns les gestions fetes abans i després de la imposició de les zones blaves pels carrers del nostre barri fa escassament un parell de mesos . Vam reunir prop de setanta veïns del barri per explicar-los que no ens oblidarem de cap de les 2.719 persones que van signar en contra d'una "política de fets consumats", en aquest cas injusta i provocadora.
Però el cas és que no era la primera vegada que aconseguíem convocar tants veïns per parlar de diferents aspectes del nostre barri, fa un any i mig -i per dues vegades en un parell de mesos- vam aconseguir d'omplir amb més de dues-centes persones el teatre del barri per informar -en aquell cas- de les obres de l'AVE i les seves afectacions.
La de la setmana passada va ser per explicar als veïns les gestions fetes abans i després de la imposició de les zones blaves pels carrers del nostre barri fa escassament un parell de mesos . Vam reunir prop de setanta veïns del barri per explicar-los que no ens oblidarem de cap de les 2.719 persones que van signar en contra d'una "política de fets consumats", en aquest cas injusta i provocadora.
Però el cas és que no era la primera vegada que aconseguíem convocar tants veïns per parlar de diferents aspectes del nostre barri, fa un any i mig -i per dues vegades en un parell de mesos- vam aconseguir d'omplir amb més de dues-centes persones el teatre del barri per informar -en aquell cas- de les obres de l'AVE i les seves afectacions.
I entre unes i altres, una quantitat ingent de reunions que no sortiran mai a la llum, que no ens seran mai reconegudes perquè potser mai en veurem cap resultat.
Fa set anys que formo part d'aquest junta de l'AV de Sant Narcís i -potser mai com ara, una setmana després d'un èxit com del que parlava inicialment- em sento amb la obligació de parlar de totes aquestes reunions que mai viuran aquest moment de glòria. (vagi per endavant el meu agraïment a tots els que hi heu aportat un sol minut del vostre preuat temps lliure!!)
Vam sortir als diaris per primer cop per queixar-nos de la desaparició del que era la darrera pista esportiva del barri. La queixa no va servir per evitar el primer cas de "política de fets consumats" que hem hagut de suportar com a responsables de l'AV, però sí per organitzar dos anys més tard el primer acte conjunt amb altres associacions del barri : l'AMPA del Cassià i el C.Bàsquet St. Narcís, dels 3x3 de bàsquet al carrer per exigir la restitució de la pista. (Encara ara és un tema que surt "periòdicament" a les agendes dels regidors )
També hi ha una famosa llista de "greuges" varis que es resisteixen a desaparèixer de l'ordre del dia de les nostres reunions de junta i de les assemblees amb els socis: neteja, seguretat, estat dels carrers i voreres, enllumenat, jardins i places, contenidors...llista que tendeix a allargar-se amb els mesos... i que no obté mai la resposta esperada per part dels responsables del consistori.
I hi ha temes que per alguna raó han esdevingut "pedres de toc", que han près forma de "campanya" més o menys pública i ha aconseguit el recolzament i participació de veïns més o menys implicats. Temes que han estat proposats i promoguts per correus, cartes o articles que ens han fet arribar a través del correu electrònic, el blog o el web:
-Les parades d'autobús, que majoritàriament no tenen marquesines on aixoplugar-se del vent , pluja i fred, ni on poder seure la gent gran mentre esperen. (La nostra denúncia va comportar un compromís de millorar tantes parades com fos possible i s'ha aconseguit en només una) .
-L'autobús i les males comunicacions amb els centres on estudien els nostres fills, els polígons on treballen els nostres pares, els barris on viuen els nostres amics... la ,encara, poca freqüència de pas i les linees massa radials i centralitzades. Una bona xarxa de transport urbà que uneixi barris i equipaments hauria de ser una exigència de millora per a un ajuntament que es vol promotor de la mobilitat sostenible.
-La nostra oposició pública i en solitari (fins fa ben poc) de la pérdua d'una plaça del barri ( la Salvador Dalí) per donar pas a l'ampliació d'un conegut Hipermercat que amenaça la subsistència del petit comerç de Sant Narcís.
-La Girocleta ha nascut "de cara a la galeria" , oblidant el gran ús que els veíns dels barris en podrien fer - amb un major numero de parades, més repartides , amb més zones 30 o carrils bici i més inversió- i sense escoltar aportacions d'entitats que porten anys proposant un model d'implantació més coherent.
-La moció presentada conjuntament amb altres associacions de veïns de Girona per reclamar la participació ciutadana als plens municipals. Moció que no ha estat recollida per cap grup municipal fins ara i que posa a prova el tarannà democràtic de qualsevol ajuntament .
-la campanya del "Volem Informació" en referència a les obres de l'AVE i l'incompliment de tots els compromisos presos públicament per l'ajuntament al nostre barri. Amb el suport de vint entitats gironines s'ha enviant una carta a Foment que, vuit mesos després, encara no ha tingut resposta.
-La remodelació del teatre del centre cívic de Sant Narcís ha estat decidida des de la Plaça del Vi, desoïnt les demandes de les entitats que tanta necessitat tenim d'un espai polivalent per poder continuar fent les nostres activitats. En canvi s'ha apostat per fer una gran despesa que convertirà l'únic equipament del barri en el segon Teatre Municipal de la ciutat amb una programació que entrarà en conflicte massa sovint amb la proposada pel territori.
I hi ha temes que per alguna raó han esdevingut "pedres de toc", que han près forma de "campanya" més o menys pública i ha aconseguit el recolzament i participació de veïns més o menys implicats. Temes que han estat proposats i promoguts per correus, cartes o articles que ens han fet arribar a través del correu electrònic, el blog o el web:
-Les parades d'autobús, que majoritàriament no tenen marquesines on aixoplugar-se del vent , pluja i fred, ni on poder seure la gent gran mentre esperen. (La nostra denúncia va comportar un compromís de millorar tantes parades com fos possible i s'ha aconseguit en només una) .
-L'autobús i les males comunicacions amb els centres on estudien els nostres fills, els polígons on treballen els nostres pares, els barris on viuen els nostres amics... la ,encara, poca freqüència de pas i les linees massa radials i centralitzades. Una bona xarxa de transport urbà que uneixi barris i equipaments hauria de ser una exigència de millora per a un ajuntament que es vol promotor de la mobilitat sostenible.
-La nostra oposició pública i en solitari (fins fa ben poc) de la pérdua d'una plaça del barri ( la Salvador Dalí) per donar pas a l'ampliació d'un conegut Hipermercat que amenaça la subsistència del petit comerç de Sant Narcís.
-La Girocleta ha nascut "de cara a la galeria" , oblidant el gran ús que els veíns dels barris en podrien fer - amb un major numero de parades, més repartides , amb més zones 30 o carrils bici i més inversió- i sense escoltar aportacions d'entitats que porten anys proposant un model d'implantació més coherent.
-La moció presentada conjuntament amb altres associacions de veïns de Girona per reclamar la participació ciutadana als plens municipals. Moció que no ha estat recollida per cap grup municipal fins ara i que posa a prova el tarannà democràtic de qualsevol ajuntament .
-la campanya del "Volem Informació" en referència a les obres de l'AVE i l'incompliment de tots els compromisos presos públicament per l'ajuntament al nostre barri. Amb el suport de vint entitats gironines s'ha enviant una carta a Foment que, vuit mesos després, encara no ha tingut resposta.
-La remodelació del teatre del centre cívic de Sant Narcís ha estat decidida des de la Plaça del Vi, desoïnt les demandes de les entitats que tanta necessitat tenim d'un espai polivalent per poder continuar fent les nostres activitats. En canvi s'ha apostat per fer una gran despesa que convertirà l'únic equipament del barri en el segon Teatre Municipal de la ciutat amb una programació que entrarà en conflicte massa sovint amb la proposada pel territori.
...
Pel camí moltes reunions, moltes trobades, moltes hores, esforços i esperances invertides en una idea que no ens deixa defallir: "HI VIVIM, DECIDIM"...
Mal els pesi continuarem aportant el nostre gra de sorra a aconseguir cada dia que el nostre barri sigui un xic més acollidor i amable!!
Mal els pesi, continuarem fent reunions informatives per aconseguir que cada dia siguem més veïns els que els fem cada cop més dificil fer una "política de fets consumats" que tant ens cansa i que tant poc aporta a la cohesió social de Sant Narcís!!.
Mal els pesi, sempre a la vostra disposició!!. Gràcies.
Marti Carreras , veí de Sant Narcís.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada