ELS MORTALS QUE ANEM A PEU HI HA COSES QUE NO ENTENEM

Els mortals que anem a peu i ha coses que no entenem. Resulta que tot son normes. Que si les façanes han de ser d'uns determinats colors, que si la seguretat amb les instal.lacións de gas i electricitat son tal o qual, que si la feina així, que si l'educació cívica aixà i resulta que avui passejant pel barri m'he trobat amb l'altre façana del Centre Cívic, la de darrera, que no és menys important que la d'entrada.
Donç bé resulta que a una paret de dimensions considerables, amb les finestres tapades sense remolinar, només han pintat uns tres metres des del terra.
A uns 5 o 6 metres del mateix terra i passa una instal.lació elèctrica, arran de façana, que no deixa continuar l'acabament de l'obra. Aquesta mateixa instal.lació passa a mig metre dels balcons de dues cases veïnes i
a tocar d'un punt de llum del carrer. A partir d'aqui jo em pregunto:
Hi ha alguna normativa que reguli aquest perill ?
I si hi es, qui l'ha de fer acomplir ?
Com es pot permetre que desprès d'un any d'obres ara surtin amb que no poden continuar, si han estat treballant cada dia al costat dels cables amb grúes, elevadors, plataformes i altres eines.
I per fí el més greu: desprès de gastar-se mes d'un milió d'euros en refer el teatre del Centre Cívic, no poden condicionar una linea elèctrica tinguent  tots els elements possibles a l'abast ?.
En fí, els mortals que anem a peu som els que, amb la nostra ignorància, ho patim.

Miquel Pagès, veí de Sant Narcís i mortal que va a peu.