ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT NARCÍS

Aquest Blog vol ser una eina de participació i informació amb tots els veïns del barri.
També,perquè més enllà dels seus límits, tots els ciutadans de Girona sàpiguen quines son les nostres inquietuds, els nostres problemes i el que fem.
En definitiva volem que sigui un espai de convivència.
---------------------------------------------------------------

FESTA MAJOR 2013

dijous, 19 d’agost de 2010

FUTURA ESTACIÓ DEL TAV

Ara fa dos anys justos, el 18 d’agost del 2008, es van iniciar les obres del TAV a Girona. Es va tallar totalment l’accés, tan rodat com a peu, al Parc Central. El carrer Rafael Masó va desaparèixer de la nostra vista, rere una tanca llarguíssima i voraç, que cada setmana anava guanyant uns quants metres de terreny al Parc Central fins que ha aconseguit fer-lo desaparèixer gairebé del tot. La via de comunicació natural entre els veïns de Can Gibert del Pla, Sant Narcís i part de Santa Eugènia i el centre de Girona va quedar bloquejada, i des d’aleshores, anar al centre implica fer una volta considerable. Aquest aïllament físic, no deixa de reforçar el sentiment d’abandó d’uns barris que han conservat sempre una forta personalitat pròpia, que concentren la major part de la població de la ciutat i que compten amb un dèficit etern d’inversió, infraestructures bàsiques i interès general per part del nostre Ajuntament. També va desaparèixer la plaça d’Europa, la popular estàtua d’Alfaro que la presidia va ser traslladada en una altra rotonda al final de la Ronda Ferran Puig i els centenars de places d’aparcament de sota les vies s’han volatilitzat sense que s’oferís als veïns o als usuaris de l’estació cap alternativa. L’activitat febril de grues, excavadores i camions ha substituït les desenes d’arbres que embellien aquesta zona i ha posat fi als jocs infantils i a la popular terrassa de La Boireta. De nit, allò que havia estat el Parc Central, s’ha convertit en una zona esperpèntica, una gran zona zero, permanentment il·luminada per focus de gran potència que no la deixen dormir mai i on l’únic moviment que es pot percebre en milers de metres quadrats és el lleu onejar d’una insultant bandera espanyola al capdamunt de la grua gegant que ara mateix senyoreja les obres.

Després de dos anys d’obres ininterrompudes, la gran estructura que un dia haurà d’acollir la nova estació del TAV està pràcticament enllestida. Però queden encara, com a mínim dos anys més de feina abans que la tuneladora Gerunda arribi a l’altra punta de la ciutat. L’estació, ara mateix, no està ni projectada, per sortir del pas se’n farà una de provisional i s’està instal·lant el tercer rail que permetrà fer passar per la mateixa via tant els trens de mitja distància i mercaderies com el TAV, d’ample europeu. Aquesta instal·lació del tercer rail haurà portat unes poques setmanes de feina nocturna, un pressupost ridícul i molèsties mínimes, si les comparem amb les de les obres del TAV. Un no pot deixar de preguntar-se com és que aquesta operació no s’havia fet ja fa dècades, tan senzilla com era. I no pas pensant en trens d’alta velocitat i preu de bitllet només apte per a executius, sinó per als trens que utilitzem la majoria dels mortals.


Oriol Ponsatí-Murlà
Gironí, veí de Sant Narcís.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada